En De Marges i Fites, l’artista recrea construccions de pedra seca per a retre homenatge a totes aquelles persones que treballen des de les bases culturals per a transformar la societat. Però no utilitza pedres: utilitza escultures que representen arxius. Aquests arxius simbolitzen la cultura que cada persona genera i sosté a través del seu activisme.
La tècnica ancestral de la pedra seca es converteix aquí en metàfora del treball popular i associatiu, de les accions petites, arrelades al territori i impulsades per la ciutadania. Són els fonaments d’una obra col·lectiva que utilitza recursos propis i sabers populars per a aixecar cultura viva. La mobilització del 15M va transformar l’espai públic en un lloc de trobada, diàleg i resistència, on la ciutadania va reivindicar noves formes de participació i justícia social. Juntament amb la Primavera Valenciana, diversos espais de la capital —les universitats, la plaça de l’Ajuntament, el barri del Cabanyal— van ser escenari d’aquestes mobilitzacions. Aquelles accions col·lectives van sembrar una xarxa d’activismes que, amb el pas dels anys, han continuat generant cultura des de les classes populars i en tot el territori.
Cada peça representa les accions persistents de persones que actuen per a transformar la societat i preservar la seva identitat. Com els murs de pedra seca que sostenen els camins en terrenys rocosos, De Marges i Fites conserva el llegat de lluites socials, coneixements col·lectius i formes de vida compartides que construeixen un futur millor.
Fotos: Miguel Lorenzo.