Llaurar a la República Dominicana és una investigació artística que traça els vestigis d’un episodi poc conegut de la diàspora valenciana. Entre 1955 i 1956, el govern de Leónidas Trujillo, es va facilitar la migració de famílies procedents de Silla i altres zones de l’Horta de València cap a la República Dominicana, amb l’objectiu de transmetre coneixements agrícoles i impulsar el cultiu de la terra.
Tot i que les expectatives inicials no es van complir, algunes d’aquestes famílies valencianes es van quedar de manera indefinida, arrelant-se al territori i formant noves comunitats. La població de Constanza es convertí en un dels principals nuclis d’assentament, i hui dia acull el Festival del Cultivo, una celebració que conserva ecos d’aquell intercanvi cultural.
Aquest fet històric ofereix a Lluci Juan una primera pista per iniciar un procés de recerca artística i etnogràfica. La investigació es durà a terme mitjançant entrevistes directes amb les persones hereves d’aquella migració, amb l’objectiu d’escoltar les seues vivències, reconstruir la memòria compartida i identificar els vincles culturals que persisteixen o s’han transformat amb el pas del temps.
El projecte es materialitzarà a través del registre en vídeo de les entrevistes, fotografies, dibuixos i instal·lacions que donaran forma a una cartografia emocional de la migració i l’arrelament. A partir d’un documental on apareixen dos valencians que encara resideixen a Constanza, l’artista expandirà la investigació cap a una narrativa visual i sensible que connecta memòria, cultura popular i pràctiques comunitàries.
Llaurar a la República Dominicana s’inscriu en una etapa vital de Lluci Juan en què viu fora del País Valencià, i aprofita aquesta distància per aprofundir en la identitat valenciana des d’una mirada transnacional. El projecte obri un diàleg entre el sud europeu i el Carib, i pot resultar d’interés per a institucions com el Centro de Arte y Estudios Caribeños o el Museo Reina Sofía, en el marc de les seues línies de treball sobre memòria, migració i art llatinoamericà.
Valencians que es van quedar:
– Josep Pascual Roselló, fou considerat fins i tot un dels pares de l’horticultura dominicana.
Documentació:
– «Dominicana, la tierra prometida», documental de Salvador Dolz. https://df-documentales.blogspot.com/
Referències:
https://www.diariodeleon.es/monograficos/filandon/110213/1196161/odisea-5-000-colonos-valencianos-caribe.html
https://www.vilaweb.cat/noticies/com-a-casa-un-boci-horta-valenciana-al-centre-de-la-republica-dominicana/
http://espejo-de-assuwa.blogspot.com
http://historiadominicana.blogspot.com
http://historiadominicana.wordpress.com
http://lavendatransparente.wordpress.com/
http://www.blogcatalog.com
http://www.riberamagazine.com