Lluci Juan va participar en el rodatge de la pel·lícula «Calç blanca, Negro carbón» del director Toni Canet.
Durant el rodatge va realitzar fotografies que documenten tot el procés de reconstrucció del forn de calç, viatge a Formiche Alto, i la recuperació de diferents oficis de tradició oral.
A la pel·licula participen músics com Pep Gimeo El Botifarra i Miquel Gil i J.S. Chapi.
Clip de la pel·lícula.
Pel·lícula completa.
Dibuixos de Lluci Juan.
Context:
Llutxent ( La Vall d’Albaida) és un poble de les comarques centrals del País Valencià de poc més de 2300 habitants i una superfície de 40 km2. Al seu terme es troben fins a 48 forns de calç. Aquest fet té a veure amb les característiques geològiques del territori, però també amb la història i evolució de la població.
La rellevància de Llutxent en relació amb la calç hui en dia és gràcies a la pel·lícula “Calç Blanca, Negro Carbón”, on el director Toni Canet (Llutxent 1953-2018) documenta els oficis de tradició oral amb la reconstrucció i crema d’un forn de calç i una carbonera a Formiche Alto (Terol).
Aquest rodatge va sorgir de forma casual: l’any 2014 Casimir Romero, Pere Rodríguez, Lluci Juan i un parell més de persones preteníem restaurar un forn de calç al terme de Terrateig en una setmana. Casimir i Pere tenien coneixements sobre la calç i de com es feia un forn, però van demanar a Toni Canet, fill de l’últim calciner de Llutxent, que vinguera per a donar-los algunes indicacions i consell. Toni va vindre acompanyat d’un càmera per si podia plantejar fer un breu documental. Ens vam reunir al forn que pretenien restaurar, i immediatament Toni ens va fer una declaració que ens va provocar sorpresa i, inicialment, desil·lusió: allò no era un forn de calç, era un forn d’algeps.
Ràpidament Toni els va portar a un forn de calç de Llutxent que estava en mal estat. En veure les dimensions i prendre consciència de la magnitud del nostre projecte, Toni va cridar als seus cosins de la família dels “Catxanos”, descendents dels calciners de Llutxent i que actualment eren picapedrers, llauradors o jubilats. Aquell projecte d’una setmana es va convertir en un rodatge de 3 anys que es va vincular amb l’ofici de carboner i va implicar a tot l’equip de rodatge, producció, músics, fotògrafs, escoles i altres col·lectius del territori.
Arran d’aquella experiència es va publicar el llibre “Pedra i Calç. Una història sobre els artesans de la pedra”, l’ Ecomuseu de la Pedra seca i la Calç, la Ruta dels forns de calç a Llutxent i l’associació cultural “Pedra i calç”. L’any 2019 Carlos Aimeur va publicar el llibre “Toni Canet. El fill del calciner”
Van ser anys de germanor i treball comú que va crear lligams que hui en dia perduren. Alguns dels calciners i carboners que van participar ja no viuen. Toni va editar la pel·lícula mentre intentava superar un càncer. Va faltar l’any 2018, el dia després que li comunicaren que li havien otorgat el Premi d’Honor de l’Audiovisual Valencià de la Generalitat Valenciana.
Entrega Premi d’Honor de l’Audiovisual Valencià de la Generalitat Valenciana a Toni Canet (Llutxent 1953-València 2018)
A partir d’aquesta experiència Lluci Juan realitza diferents obres que es relacionen conceptual y matèricment amb aquesta experiència: «De Marges i Fites» i l’exposició «València 4×4: Margenadora des de la Perifèria Cultural»
Útimes paraules als seus amics:
Vos espere en els forns d’on ix el dimoni, la pedra crema i esclata la calç.
Vos espere en el cel per a emblanquinar la lluna.
Vos espere en les sendes velles
per a obrir-ne de novelles.
Vos espere i espere que m’espereu.
Que m’espereu en eixe camí que entre tots hem iniciat, sense aturar mai el pas.
