Genealogies del Territori és una exposició col·lectiva que reuneix 60 artistes els estudis dels quals havien resultat afectats per la DANA al Centre del Carme Cultura Contemporània.
Proposa un recorregut a través de sediments, memòries i paisatges en transformació, i reflexionava sobre la fragilitat del territori en un context d’emergència climàtica.
Comissari: Alejandro Villar Torres.
Equip curatorial: Rebeca Fernández del Campo i Alba Bueno Colomer.
Sala Ferreres del CCCC del 15 de maig a l’1 de juliol de 2026.
«No planteja este episodi (la DANA) com a relat del desastre, sinó com a llindar: un punt d’inflexió des del qual el territori es revela en la seua complexitat, com a estratificació de memòries, sedimentació d’experiències i entramat de relacions materials i culturals.
El territori deixa de ser un paisatge de fons per a afirmar-se com a estructura activa. La terra, l’aigua i els sediments configuren un sistema viu on la natura no es contempla, sinó que actua, desborda i redefinix els límits entre l’humà i l’ambiental.
A través d’una pluralitat de llenguatges, l’exposició proposa un itinerari que transita de l’oníric al material i del físic a l’espiritual.
1. Terra i somni. El recorregut s’inicia en l’àmbit del sensible i l’oníric, on la terra i l’aigua apareixen com a origen i matèria. La naturalesa es presenta com a espai de bellesa i amenaça, on conviuen amor i mort.
2. Sediments de la memòria. La DANA es manifesta com a llindar que revela una arqueologia de la supervivència. El fang, el residu i el fragment es convertixen en matèria de memòria i reconstrucció.
3. Paisatge: una manera d’habitar. El paisatge s’afirma com a expe- riència física i relacional. La pràctica artística es vincula al mitjà a través de la matèria i la tecnologia, generant noves maneres d’interpretar el territori.
4. La bellesa que encara podem suportar. El recorregut s’endinsa en el paisatge interior. La ruïna es convertix en condició contemporània, on la fragmentació i la pèrdua generen processos de recomposició.
5. La llum i el silenci. L’itinerari conclou en un espai d’obertura i transcendència. Després de la ruïna, emergix la possibilitat: el retrobament, la fusió, la contemplació.»
Full de sala Genealogies del territori.
En aquest marc, Lluci Juan va exhibir Paiporta 2024: memòria, fang i solidaritat, una instal·lació que investigava l’impacte de la riuada en el territori valencià a partir d’un dels seus tallers, situat al costat del barranc del Poio. El projecte combinava memòria, documentació material i fang real de la riuada amb una lectura crítica del paisatge i dels models d’urbanisme en zones inundables.
Paiporta 2024 articula una mirada que connectava la pràctica artística amb el territori i amb les condicions materials de la creació en contextos perifèrics, línia que Lluci Juan va desenvolupar en projectes anteriors vinculats a la memòria col·lectiva i a les pràctiques contextuals.
La instal·lació està comporta per tres peces que dialogen entre elles:
En Contenció vegetal i Terra de fang, l’artista aborda la importància dels elements naturals —vegetació, permeabilitat del sòl i estructura de l’horta— en la mitigació dels efectes de les inundacions, connectant amb els debats sobre urbanisme i gestió del territori sorgits arran de la catàstrofe. Aquestes peces representen l’entorn agrícola que envoltava el taller i que havia actuat com a defensa natural davant la riuada, en contrast amb la magnitud dels danys registrats en altres zones.
El tercer conjunt, Petjades d’auxili, Paiporta, estava realitzat amb fang recollit directament de la riuada i conservava les petjades reals dels gossos de rescat que havien treballat en la zona. L’obra esdevenia un testimoni directe de la devastació, però també de la resposta solidària i de la memòria emocional que havia deixat un episodi extrem. Aquestes peces ja s’havien presentat a la Galería Freijo (Madrid) en el primer aniversari de la DANA, en una acció commemorativa que va activar un espai de memòria compartida i de reparació simbòlica.
Les peces exposades compten amb el suport del Ministeri de Cultura- Gobierno de España, i amb la col·laboració dels catedràtics en Belles Arts Xavi Mas i Carmen Marcos, així com de Sofcar i Tecnan en el procés de consolidació de Petjades d’Auxili, Paiporta.
Mira totes les fotografíes de Nereu Soto:
Patrocina:
Col·labora:
