Paiporta 2024: memòria, fang i solidaritat és una proposta artística i social nascuda de l’experiència directa davant la DANA del 29 d’octubre de 2024 a Paiporta, municipi on Lluci Juan té un dels seus tallers. A través del fang, les petjades i els relats del territori afectat, el projecte converteix la destrucció en obra i la memòria en una eina de reparació simbòlica i mobilització col·lectiva.
Es tracta d’una resposta artística a una catàstrofe mediambiental que situa en el centre el vincle entre cos, territori i memòria, abordant tant l’impacte material i emocional de la riuada com la precarietat del sector cultural i la desprotecció de les artistes visuals.
Les peces s’articulen al voltant de dues línies de treball que exploren l’impacte físic i simbòlic de la DANA —capturant petjades, restes i paisatges transformats que activen memòria, dol i solidaritat— i la precarietat estructural del sector artístic, visibilitzant les condicions que afecten les creadores perifèriques i connectant el discurs cultural amb la realitat social.
DANA ARCO.
En el context d’ARCO 2025,
Lluci Juan visauliza la situació de precarietat en la qual es troben les artistes afectades per la DANA utilitzant el fang de la riuada.
Petjades d’auxili, Paiporta.
Peces extretes de Paiporta, zona zero de la DANA, procedents del llim deixat per la riuada on es conserven les petjades dels gossos que buscaven cadàvers.
Emergència:
testimonis de dol col·lectiu.
Acció de lectura col·lectiva de testimoniatges de víctimes, reconstrueix els fets succeït el 29-Oct les hores abans que sonés l’alarma.
Terra de fang.
Instal·lació transitable que reprodueix el sòl de fang on van quedar atrapats estris i objectes domèstics, establint una relació directa entre cos, memòria i territori.
Contenció Vegetal.
Cortina de plàstic que representa el viver de palmeres que va protegir la parcel·la de l’artista, detenint part del mobiliari arrossegat per la riuada. Un encreuament entre l’orgànic i l’urbà, entre contenció i resistència.
Gran València.
Gravats que reinterpreta els segells de la sobretasa del Plan Sur del 1957 des d’una mirada contemporània, convertint-los en memòria visual de la ciutat i del seu territori.
Dietari.
A partir d’una agenda trobada a la zona zero, inservible després de la riuada, es transforma en un dispositiu d’escolta i participació convertint un objecte destruït en una eina compartida de memòria col·lectiva.
Exposicions:
PAIPORTA, MEMÒRIA DEL FANG
(Madrid, 29/10/2025)
Aniversari de la DANA del 29 d’octubre de 2024, amb peces de fang extretes de Paiporta marcades amb les petjades dels gossos de rescat i homenatge col·lectiu a les víctimes.
GENEALOGIES DEL TERRITORI
(València, 15/05/2026)
Paiporta 2024 al complet: des de les petjades dels gossos de rescat fins al paper rellevant de la natura per a alleugerir els efectes de la riuada.
PAIPORTA 2024: MEMORY, MUD AND SOLIDARITY
(Brussel·les, 19/06/2026)
Connexions entre territoris que camparteixen problemàtiques comunes: inundacions, danes i episodis extrems.
Catàleg
Molt prompte estarà disponible el catàleg complet del projecte, un volum coral que reuneix les mirades de curadores, investigadores, científics, crítics i agents socials que han acompanyat el procés.
Inclou les aportacions de:
Isabella Lenzi (curadora, crítica i investigadora) Situa el projecte en l’àmbit de l’art contextual i de la resposta col·lectiva davant la crisi climàtica, destacant la huella com a gest polític, comunitari i de memòria activa.
Martí Domínguez (professor, Universitat de València) La veu valenciana del catàleg. Interpreta la petjada d’un gos de rescat com a símbol de pèrdua i esperança, i revisa la representació històrica de la gota freda en l’art valencià, connectant-la amb l’obra de Lluci Juan.
Marta Pérez Ibáñez (historiadora de l’art) Analitza la pràctica de Lluci Juan des de la precarietat estructural del sector cultural i la resistència col·lectiva, fent un repàs de diverses obres que vinculen territori, gènere i fragilitat.
Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O Aporta una declaració que reclama veritat i responsabilitat per les 230 víctimes, i reivindica la cultura com a eina de reparació i memòria cívica.
Rafael Doctor Roncero (comissari i crític d’art) Reflexiona sobre Petjades d’auxili com a presència directa del desastre, i aborda la petjada, la fotografia i la veracitat com a qüestions ètiques, denunciant l’absència dels animals en els relats oficials.
Xavier Mas-Barberà i Carmen Marcos (doctors i investigadores de la UPV) Descriuen el procés de consolidació de Petjades d’auxili, concebut com una intervenció integrada en la lògica de l’obra, basada en anàlisis científics i criteris de conservació específics.
Rut Moyano (Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció – CLER) Analitza la vulnerabilitat del territori valencià davant el canvi climàtic i defensa un urbanisme adaptat a les riuades, reivindicant la cultura com a eina de reparació i resiliència comunitària.
En conjunt, el catàleg ofereix una visió polièdrica sobre este treball, abordant-lo des de la memòria, la ciència, la crítica cultural, la responsabilitat cívica i la lectura territorial. Un document que amplia i contextualitza l’obra i que reforça la necessitat de repensar el territori que habitem.
Situació geogràfica i context personal.
Aquests treballs sorgeixen de la relació directa de Lluci Juan a Paiporta, concretament a la parcel·la vinculada a l’artista i a César Navarro a Paiporta ocupa més de cinc mil metres quadrats i compta amb una nau agrícola d’uns 250 m². Està situada molt prop del barranc del Poio i de diversos equipaments municipals. Durant la DANA, l’aigua va arrossegar cotxes, mobiliari urbà i objectes de la fira d’Halloween, a més de materials escolars, deixant l’espai cobert de fang i restes. El viver de palmeres que envoltava la parcel·la va actuar com a barrera natural i va permetre que la nau resistís, encara que es va convertir en un punt crític de cerca de desapareguts.
Des de 2015, aquest lloc ha funcionat com a taller artístic i magatzem per a Lluci Juan, reflectint la unió entre vida quotidiana i creació. En 2019 es va intentar rehabilitar la nau com a habitatge i taller, però el projecte es va paralitzar per les restriccions urbanístiques i el risc d’inundació. En 2023, després de traslladar-se a Madrid, Lluci Juan va retirar les seves obres per a protegir-les de possibles actes vandàlics, una decisió que va fer possible que les seves obres se salvessin de la catàstrofe.
En aquest context, l’espai es converteix així en símbol de fragilitat i resiliència. L’experiència de la DANA evidència la vulnerabilitat de l’entorn físic, però també la capacitat de l’art per a resistir i transformar la memòria del lloc. Com en projectes anteriors como Les Ferides del Taller, este espai s’inscriu en una narrativa de ferides, testimonis i procesos creatius que dialoguen amb la realitat social i territorial. Coneix més detalls de la relació de Lluci Juan amb aquest espai.
Situació de la parcel·la i edificacions de Paiporta més properes.
Situació de la parcel·la i la nau.
Treball realitzat amb una Ayuda para la Creación Contemporánea 2025-2026 del ministerio de Cultura:
Col·laboren:
Activisme en xarxes socials.
Lluci Juan està visibilitzant diferents problemàtiques que han sortit a la llum a causa de la DANA: la presència de l’extrema dreta, la manipulació partidista, l’acció del feminisme en el context de les zones afectades per la riuada, etc
Ratera Valenciana