El Museu Íntim de les Històries Mai Contades és una proposta visual i narrativa que parteix d’històries i d’objectes quotidians.

Les dones protagonistes d’aquesta exposició acudeixen a una cita on al llarg de les hores parlem de diferents temes de la vida i els demanem que portaren un objecte quotidià amb algun significat especial per a elles.

Lluci Juan, artista visual, va fotografia els objectes; Almudena Francés, narradora, escolta i transcriu les frases. Com a resultat oferim una exposició. Es vol elevar a la categoria d’art aquests objectes quotidians que de tant veure’ls per casa ens son invisibles als ulls; alhora, volem destacar eixes frases tan habituals que poden haver perdut el sentit. I diem elevar a la categoria d’art perquè la pretensió és que el resultat vos interpel·le, vos provoque i vos porte a la reflexió.

No volem utilitzar aquella expressió que parla de posar en valor la vida de les dones, perquè la vida de les dones i, més encara la d’aquestes dones, té el seu propi valor i el de totes les vides que han sostingut i cuidat.

Ens han interessat les mans de les dones, perquè amb elles han cuinat, cosit, canviat roba, brodat, collit, planxat, han fet pastes, han curat ferides, han fet olives , han preparat mermelades, han aviat els animals, han matat gallines i conills, han remenejat la sang del porc i han embotit les botifarres... Perquè són la darrera generació que va utilitzar les mans per a pensar i per a fer. 

La intenció de l’exposició és ser l’altaveu i la plaça perquè tot allò que va passar portes endins, cossos endins, veja la llum. Així, la resta de veïns i familiars podem tornar a escoltar les històries, mirar els objectes i les mans de les nostres mares i iaies com el que són: la meitat de la humanitat, tot i que la meitat silenciada.